Half of the Montserrat's ridge and its spires and forests
(Photo: Pere Alzina i Bilbeny)
I met Ken's family the day after St. Esteve, a Catalan Xmas Festivity that we celebrate on 26th December. We decided to reach Montserrat by public transport (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya), by train (Barcelona-Plaça Espanya to Monistrol de Montserrat) and "cremallera" (a mountain train that takes you up to Montserrat Monastery). It was an unexpected cloudy, cold and windy day. Once we got Montserrat Monastery we took the cable car ("funicular") up to Sant Joan. From Sant Joan we walked all along the main Montserrat ridge across evergreen oaks (Quercus ilex) and amongst amazing spires as an outstanding scenery. We reached Sant Jeroni summit -the highest point in Montserrat- that allowed us to enjoy breathtaking views all around, 360º of visual beauty! From Sant Jeroni we went down to Montserrat Monastery across the gorge named "Pas dels Gavatxos". We visited "La Moreneta" the Black Virgin -a religious symbol for Catalans- before going down to Monistrol de Montserrat to enjoy a good meal as a last step to say...bye and welcome anytime Ken & family!
Ken's family and me at Sant Jeroni, the highest summit
of this fabulous mountain range, a Catalan National symbol
(Photo: Pere Alzina i Bilbeny)
Vam quedar amb la família d'en Ken l'endemà de Sant Esteve. Decidírem pujar a Montserrat amb transport públic (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya), amb tren (Barcelona-Plaça Espanya fins a Monistrol de Montserrat) i cremallera (fins a dalt del Monestir de Montserrat). Fou un dia inesperadament núvol, esventat i fred. Un cop a Montserrat ens enfilàrem fins a Sant Joan ràpidament gràcies al funicular que en un parell de minuts et permet superar un desnivell d'uns 300 m. Des de Sant Joan vam començar la trescada resseguint la carena principal del massís, entre agulles meravelloses i creuant boscos d'alzina (Quercus ilex). Vam arribar al cim de Sant Jeroni -el més alt del massís- des d'on vam gaudir de vistes corprenedores al voltant nostre: 360º de bellesa visual! De Sant Jeroni vàrem fer via cap al Monestir, davallant ràpidament pel Pas dels Gavatxos. Al Monestir vam visitar la Moreneta, símbol religiós del país, abans d'agafar un nou cremallera cap a Monistrol. Allà teníem taula reservada en un restaurant i fou el darrer pas abans d'acomiadar-nos i de dir-los-hi "Sou sempre benvinguts Ken i família!".
Montserrat spires (Photo: Pere Alzina i Bilbeny)
La cita con Ken y su familia fue el día siguiente a Sant Esteve, un día de fiesta en Cataluña. Decidimos acceder a Montserrat con transporte público (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya), con tren (Barcelona-Plaça Espanya hasta Monistrol de Montserrat) y cremallera (hasta el Monasterio de Montserrat). Fue un día inesperadamente tapado, con viento y...frío!. Del Monasterio de Montserrat subimos a Sant Joan gracias al funicular que permite salvar 300 m de desnivel en un par de minutos. En la estación del funicular de Sant Joan empezamos a andar entre "agulles" (agujas) como escenario sin parangón y cruzando bosques de encina (Quercus ilex), siempre siguiendo la cresta principal del macizo. Finalmente llegamos al pico de Sant Jeroni -el más alto del macizo- desde donde disfrutamos de vistas magníficas alrededor nuestro: 360º de belleza visual! Finalmente emprendiomos el descenso al Monasterio a través del "Pas dels Gavatxos". En el Monasterio visitamos la "Moreneta" (Virgen Negra, símbolo religioso para los catalanes) justo antes de coger un nuevo cremallera hasta Monistrol.En este pueblo encantador, al pie de los riscos vertiginosos de Montserrat, teníamos mesa reservada. Fue el último paso antes de despedirnos y de decirles "Bienvenidos siempre Ken y familia!"
