12 April 2014

Viatge a Bulgària (Setmana Santa-2014, 12-21 d'abril 2014)




La Setmana Santa de 2014 vam fer un viatge per Bulgària amb un grupet de catalanes. El viatge transcorre per bona part d'aquest país atrapat entre el Danubi al nord  (frontera natural amb Romania), la Mar Negra a l'est, el massís dels Ròdope i Pirin al sud i Macedònia i Sèrbia a l'oest. El viatge està pensat per relligar els principals punts d'interès cultural (tombes tràcies de Kazanlak, llogarrets muntanyencs, monestirs ortodoxos, sinagogues, mesquites, el llegat dels Pomaks -eslaus islamitzats-, el vi de Melnik, les zones de majoria turca, el tremp de Sòfia, Plovdiv i el llegat de l'Imperi Romà, etc.) i, és clar, la diversitat de paisatges naturals (plana Danubiana, els Balcans, les muntanyes dels Ròdope, els parcs naturals, etc.) que enriqueixen aquest fascinant país, tan desconegut entre nosaltres




Apunts personals sobre Bulgària:
Bulgària és un és un estat relativament jove que és força desconegut a casa nostra. No és fins el 1878 que s’independitza de l’Imperi Otomà i, per tant, la influència d’aquest imperi es nota a pertot: una important minoria turca, les mesquites i minarets com a part indestriable del paisatge de molts pobles i ciutats i, a més, una música i una gastronomia amb un marcat accent turc. Això no obstant, els búlgars –eslaus com els russos, polonesos, txecs, eslovens, etc- són, de llarg, la gran majoria demogràfica del país i, juntament amb les minories que conformen els turcs, els gitanos i els jueus –molts d’ells d’origen sefardita-  confegeixen el mosaic ètnic del país.


El país és molt muntanyós. El massís dels Balcans el secciona pel mig, d’est a oest, partint-lo ben bé en dos. A la meitat nord, hi tenim el territori que drena les aigües al Danubi, el gran riu centre-europeu que fa de frontera natural –amb un sol pont en 400 km de curs fluvial- amb Romania abans de desembocar a la Mar Negra. La meitat sud és drenada per rius que desemboquen al Mediterrani i,  més al sud, fent frontera amb Grècia,  es drecen els massissos imponents de Rila i Pirin -amb cims que freguen els 3.000 md’alçada- i les muntanyes de Ròdope, més modestes, però “foradades” per multitud de coves i rius subterranis. La Mar Negra fa de topall  natural a l’est del país.



La gran diversitat paisatgística, natural i cultural és, alhora, el viu conductor i l’objectiu principal del viatge en unes terres dominades, successivament per tracis, romans, eslaus i otomans, deixant una infinitat de ruïnes i restes arquitectòniques com a testimoni del seu pas. Els abundants monestirs ortodoxos (Rila, Bachkovo, Troyan, etc), les sinagogues i mesquites, els conjunts arquitectònics de bellíssimes ciutats (Veliko Tarnovo, Plovdiv,  etc) o de llogarets (Arbanassi, Koprivstitza, etc), els seus parcs naturals, els seus paisatges variats (alpins, estèpics, mediterranis, etc),  les formacions geològiques úniques i una fauna salvatge amb moltes espècies de gran interès completen la riquesa d’un país sense parió a Europa.
http://diarigran.cat/2012/02/cinc-centims-de-bulgaria/


















Quizás te interese...