El Santuari del Corredor al capdamunt de la
muntanya homònima
En un dimecres assolellat i amb temperatura benigna vaig quedar per fer una sortida naturalista amb els de l'Aula d'Extensió Universitària al Santuari del Corredor, al cor del massís homònim. Feia pocs dies que els havia fet la conferència "Els Altres Veïns: animals i plantes que conviuen amb nosaltres", sobre biodiversitat urbana.
Moltes persones de l'Aula mai havien estat ni al Santuari del Corredor -dedicat a la Mare de Déu del Socors- ni al massís del Corredor, una de les dues grans parts del Parc del Montnegre i el Corredor, a cavall entre el Maresme i el Vallès, entre el mar i la plana vallesana.
Presentació geogràfica animada i tridimensional
davant del Santuari (Foto: Pere Alzina i Bilbeny)
Per això, entre cants de grives, pinsans, tudons i merlots vam començar per fer una introducció geogràfica, per saber d'on venim (Montgat i Tiana) i on tenim el Montnegre, el mar, la plana del Vallès i, és clar, aprendre els noms de les muntanyes i valls (Burriac, Céllecs, Collserola, Sant Mateu, etc.) que s'albiren des de les pastures de la plana del Corredor.
De camí cap a les boles granítiques
(Foto: Pere Alzina i Bilbeny)
Encabada la introducció geogràfica vam anar a visitar unes boles granítiques esplèndides com un pretext per a explicar l'origen magmàtic de la roca granítica -composta per quars, mica i feldspat- i, és clar, de la seva "erosió" química (meteorització) que ha donat lloc a turons i valls a escala comarcal i a castells de boles granítiques a escala petita.
Cercant una ombra per explicar la gènesi
de la roca i del paisatge
(Foto: Pere Alzina i Bilbeny)
Explicant de forma activa i participativa
l'origen del granit
(Foto: Pere Alzina i Bilbeny)
Les boles granítiques són arreu del massís i
li confereixen personalitat i singularitat
(Foto: Pere Alzina i Bilbeny)
Després férem cap al bosc de la plana del Corredor on hi ha una pineda de rojalet o pi roig (Pinus sylvestris) excepcional per tal com es troba molt per sota de l'alçada on es troba a Catalunya (normalment per sobre dels 800 m) i, és clar, molt a prop del mar.
La pineda de rojalet o pi roig, joia botànica del massís
(Foto: Pere Alzina i Bilbeny)
Vam deixar la pineda de rojalet per veure la de pi pinyer (Pinus pinea) i alguns suros (Quercus ruber) que ens serví per comentar els usos actuals d'ambdós arbres.
Entres alzines, suros, pins pinyers i rojalets
(Foto: Pere Alzina i Bilbeny)
A mesura que avançàvem ens capbussàvem dins de l'alzinar, cada cop més obac. Entre marfulls i galzerans vam intentar esbrinar els noms dels arbustos i conèixer els seus usos tradicionals.
Xino-xano, entre explicacions
(Foto: Pere Alzina i Bilbeny)
Així que entre brucs, suros, pinsans, tords, alzines, rojalets...férem de nou cap al Santuari del Corredor on els esperava l'autocar per dur-los al límit meridional del Maresme. Fins a la propera! Sempre sou benvinguts!
Ambient frescal i obac
(Foto: Pere Alzina i Bilbeny)
No comments:
Post a Comment